Hrabal


Cuando toca fondo, a la gente se le llenan los ojos de cosas hermosas.

Bohumil Hrabal

Comentarios

Grà ha dicho que…
scusa ma non parlo spagnolo ma amo e ho letto tutti i libri tradotti in italiano di Hrabal . Abbiamo questo amore in comune : una solitudine troppo rumorosa ...ho servito il re d' inghilterra ...vuoi vedere la praga d'oro?
ciao
syl ha dicho que…
Ciao Ruphus iii, io non ho letto tutti i suoi libri (!!). Ho appena scoperto questa citazione. A mio parere, è molto bella :) Salutazione!
Carlos Be ha dicho que…
Tot va començar a Praha. Allà els gats em van parlar d'ell, va ser davant el Castell, pensava que em parlarien de Kafka. Doncs no. Em van parlar de Hrabal. Els gats eren negres. A Barcelona vaig trobar "El fruits amargs del jardí de les delícies" de Monika Zgustová. I a partir d'allà vaig caure dins Hrabal i dins els seus pábitels, els seus bojos lúcids, carregats de pábitelismes...

Personalment, "Postřižiny", la seva novel·la de títol intraduïble, em va impressionar... Escriu i transmet bellesa, felicitat...

Ara no sé perquè t'escric en català, Sylvia... Silvia... Sílvia...

Una abraçada,

Carlos
syl ha dicho que…
De vegades els indrets ens regalen inesperades sorpreses... I és bo fer sempre cas als gats, negres o no, perquè si no s’empipen i més val, no fer-los enfadar... Són massa llestos :)

Per cert, també em quedo amb els bojos lúcids de Hrabal... i de pas, em quedo també amb aquestes recomanacions... la de Zgustová, reconeguda traductora, i aquesta novel·la de títol intraduïble que hauré de buscar...

Ptons,
S.

PD: Este blog, sin pretenderlo, ya se ha convertido en bilingüe totalmente así que cap problema...

PD2: Saludos a quien en los próximos días va a descubrir precisamente Praga. Qué pena no haber podido unirme a este descubrimiento... Otra vez será :)